divendres, de juny 30, 2006

Me'n vaig a Paris!

Que hi anem la Laura i jo, tot un mes, i ja hi vàrem anar l'any passat, que l'any passat vàrem fer molta habitació habitació, i una cosa que m'agradava molt era obrir la finestra amansardada de l'apartament i recolçar-me a la barana per mirar el carrer, "Laura, vine i fes-li al 'carlitos' una dolcesa dolcesa d'aquelles, vaaaaaaaa", i la Laura venia i m'abaixava els pantalons i les calcetes i començava a llepar-me l'anus amb la punteta de la llengua, que només hem fregava amb la punteta, i cada vegada la movia amb mes velocitat, i després es girava cara al sostre i hem fregava amb la punteta de la llengua el clítoris, i jo mentres contemplava París des de la finestra amansardada, oberta de bat a bat, la finestra vull dir, les Tuileries mm, els Invalides mmmm, el Quartier Latin mmmm, i el Sena mmmmm, ple d'aigua sota els ponts mmmmmm, aigua dolça fregant els "quais" mmmmmmm, aigua que els enamorats solcaven amb la ma mmmmmmmm, aigua on alguna turista hi refrescava els llavis mmmmmmmm, aigua per ficar-hi un ditet mmmmmmmmm, i dos mmmmmmmmmm, i tres mmmmmmmmmmm, i... tot París era aigua dolça doolça doooooooooooolça!!!!

dimarts, de juny 20, 2006

Elogi de la poligàmia, per Hèctor Bofill

Lluny de decaure després de la sodomització estatutària, les reivindicacions aglutinades sota el moviment català d'alliberament nacional (en minúscules car no està organitzat com a tal) creixen.

Veiem com patriotes de pedra picada com Hèctor Bofill s'apunten a les tesis defensades des de fa poc per PPCC quant a l'alliberament total (social, sexual i nacional) del poble català, del Segura al Roselló i de Fraga a Maó:

L'ÚLTIM TABÚ SEXUAL QUE SUBSISTEIX A OCCIDENT: Elogi de la poligàmia (Hèctor Bofill)

Segons l'article, a on he comprat el diari potser deixo de poder-hi veure les portades que han alimentat les ànsies sexuals de generacions d'adolescents. Això entenen per tancar la bretxa digital? Abocar-nos a viure amb una mà al ratolí i l'altra a l'entrecuix? Em pregunto quins lobbies estan fent pressió perquè això passi...

Aquí ho deixo...

divendres, de juny 16, 2006

Aggaaaghhh...

Amb la Mireia farem fortuna en aquest blog...quina fantasia!...quin humor!...quina trempera!

Benvinguda!

Jo mai havia caigut en la dimensió onanista de les revistes del corazón i d'altres publicacions generalistes tipus suplements dominicals, etc...

Però crec que darrere d'això s'hi amaguen infinitat d'intimitats reprimides de les dones d'aquest i d'altres països. Només s'explica així l'alt índex de clientes de sexshops que resulten ser mestresses de casa.

Segur que durant molts anys, revistes com la que va fer excitar la Mireia -que val a dir-ho: la Mireia segur que s'excita per tot...perquè ho porta a flor de pell, i perquè pensa molt en la Laura...i perquè segur que porta un "pare nostre" sempre a sobre (dintre?)- han sigut l'avantguarda en tecnologia "digital" per a l'autosexe abans que arribés l'Internet.

El que més m'ha xocat del seu relat és que fins i tot tractant-se de la filla de l'Ansar i del seu maridet amb nom de crit d'orgasme escanyat li hagin vingut marranades al cap. Jo mai hauria...però si la Mireia algo té, és que obre les ments de la gent, expandeix els horitzons sexuals i trenca tabús.

A mi, un cognom com el d'Agag, que fins ara només m'hagués causat repulsió pel muntatge del seu casori i per l'estafa del PNTAVE(Pues No Tan Alta Velocidad Española)...ara m'evoca com deuria ser la nit de noces de la parella en qüestió, la 1a que van practicar el coit vaginal. Si són bons catòlics com és d'esperar, vaja...Tot i que amb lo progres que se'ls veu en aquesta foto no sé què pensar...



A aquestes alçades ja deveu saber quines són les trampes que fan aquesta gent de l'Obra a la seva llei sagrada...I és que si uns van ser prou llestos per ridiculitzar el neopuritanisme amb l'homenatje a una Laura -que no és la de la Mireia-. Uns altres van fer la versió reveladora del modus follandi d'aquests addictes del silici purificador: "Me Peto a Laura".

Prou fariseisme! Tot el sexe és normal!

PDs:

Si tinc un momentet us explicaré què m'evoquen a mi les revistes del cor. Les de la sala d'espera de la clínica odontològica. La de la Beatriz i el seu jefe.

Per cert...ara que ens hem posat un xic polítics...: a Misèries de Catalunya estan fent neteja -i de la bona...-. Després de l'Estatut haurem de començar a pensar a fer net -de veritat- de patriarques emmarats d'Espanya de casa nostra.

Voteu NO!

Hola!

Que soc la Mireia de ca la Mireia, i no se que es això on escric aquestes ratlles, però que el kimdonwhan ma convidat a escriure-hi i jo hi escric, que es veu que això es com un blog col·lectiu, dic jo, i que no se que explicar, mmmmm, ah sí, que una vegada hem vaig masturbar amb el Pronto, "Pronto, cambia el polvo por brillo" i jajaja i jijiji, que no!, que amb la revista Pronto vull dir, a un full de l'esquerra hi sortia la boda de la filla d'Aznar i a la dreta hi havia un anunci de desodorant per a homes amb un home aixís catxes en calçotets, i se li marcava el penis una mica inclinat, com si assenyalés cap al full on hi havia la filla d'Aznar, que era tota dents somrient i semblava mirar cap al penis, i l'Agag era al costat de la filla d'Aznar però mirant cap a un altre puesto, i la filla d'Aznar hem feia la impressió que era com Charles Chaplin quant feia vida normal, que no portava bigoti i semblava que li faltés alguna cosa, doncs que semblava que li faltés bigoti a la filla d'Aznar, i vaig riure imaginant-me-la camuflant el no-bigoti dins el pèl púbic del catxes del desodorant, com si se'n fes un de bigoti de pèl púbic, i ja llavors hem vaig llepar un dit però no va ser per girar cap full de la revista Pronto, i com que no se si aquest blog es per a tots els públics ara ve un bzbzbzbzbzbbzbzbzbz i això ja es com l'antic canal Plus divendres de matinada, per als no abonats, i ja està.

Mireia's day

Per molts anys, maca!




Aquest post és un homenatge a la blogger més misteriosa i fresca dels Països Catalans.

Moi la femme

Ahir vaig descobrir que un amic emprenedor ha parit una botiga per a la dona alliberada sexualment d'avui i de sempre.

Moi la femme, Filosofia eròtica femeninaCliqueu la imatge per anar-hi


Hi trobareu productes íntims per a dones, homes que es trasvesteixin i altres variants; I sereu ateses per obertes -però a la vegada discretes- dependentes que us assessoraran i ajudaran a perdre la vergonya amb vosaltres mateixes.

Us esperen al Carrer París 215 (vora Balmes) de la ciutat de Jean Clos Van Dam.

Cap a l'alliberament social, sexual i nacional!


PD: Fa poc que està en marxa...perdoneu-li que l'hagi fet en l'idioma dominant per 30 anys més amb aquest Estatut...