divendres, de juny 30, 2006

Me'n vaig a Paris!

Que hi anem la Laura i jo, tot un mes, i ja hi vàrem anar l'any passat, que l'any passat vàrem fer molta habitació habitació, i una cosa que m'agradava molt era obrir la finestra amansardada de l'apartament i recolçar-me a la barana per mirar el carrer, "Laura, vine i fes-li al 'carlitos' una dolcesa dolcesa d'aquelles, vaaaaaaaa", i la Laura venia i m'abaixava els pantalons i les calcetes i començava a llepar-me l'anus amb la punteta de la llengua, que només hem fregava amb la punteta, i cada vegada la movia amb mes velocitat, i després es girava cara al sostre i hem fregava amb la punteta de la llengua el clítoris, i jo mentres contemplava París des de la finestra amansardada, oberta de bat a bat, la finestra vull dir, les Tuileries mm, els Invalides mmmm, el Quartier Latin mmmm, i el Sena mmmmm, ple d'aigua sota els ponts mmmmmm, aigua dolça fregant els "quais" mmmmmmm, aigua que els enamorats solcaven amb la ma mmmmmmmm, aigua on alguna turista hi refrescava els llavis mmmmmmmm, aigua per ficar-hi un ditet mmmmmmmmm, i dos mmmmmmmmmm, i tres mmmmmmmmmmm, i... tot París era aigua dolça doolça doooooooooooolça!!!!

divendres, de juny 16, 2006

Hola!

Que soc la Mireia de ca la Mireia, i no se que es això on escric aquestes ratlles, però que el kimdonwhan ma convidat a escriure-hi i jo hi escric, que es veu que això es com un blog col·lectiu, dic jo, i que no se que explicar, mmmmm, ah sí, que una vegada hem vaig masturbar amb el Pronto, "Pronto, cambia el polvo por brillo" i jajaja i jijiji, que no!, que amb la revista Pronto vull dir, a un full de l'esquerra hi sortia la boda de la filla d'Aznar i a la dreta hi havia un anunci de desodorant per a homes amb un home aixís catxes en calçotets, i se li marcava el penis una mica inclinat, com si assenyalés cap al full on hi havia la filla d'Aznar, que era tota dents somrient i semblava mirar cap al penis, i l'Agag era al costat de la filla d'Aznar però mirant cap a un altre puesto, i la filla d'Aznar hem feia la impressió que era com Charles Chaplin quant feia vida normal, que no portava bigoti i semblava que li faltés alguna cosa, doncs que semblava que li faltés bigoti a la filla d'Aznar, i vaig riure imaginant-me-la camuflant el no-bigoti dins el pèl púbic del catxes del desodorant, com si se'n fes un de bigoti de pèl púbic, i ja llavors hem vaig llepar un dit però no va ser per girar cap full de la revista Pronto, i com que no se si aquest blog es per a tots els públics ara ve un bzbzbzbzbzbbzbzbzbz i això ja es com l'antic canal Plus divendres de matinada, per als no abonats, i ja està.