divendres, d’octubre 06, 2006

Una nació, un estat

Parafrasejant el lema de l'anunci prohibit m'adhereixo a l'acte de protesta que espontàniament ha sorgit a la blogosfera catalana. A viam si també reacciona la societat no connectada i fem un bonic ple al Camp Nou diumenge.



Ai...no...Aquest no és. Tanmateix un d'aquest estil no ens l'haguèssin prohibit pel motiu que l'han prohibit...



No està de més recalcar que aquesta barrabassada enèssima de la justícia colonial espanyola s'hauria de fer arribar al debat internacional sobre llibertat d'expressió...

Salut i força al canut!

dissabte, de juliol 29, 2006

Fot-li!...que és catalana!

Sento no haver dedicat més atenció al blog mentre la Mireia era a París fent de les seves...Fet i debatut el revès del referèndum de l'Estatut ens ha deixat a totes més o manco esmaperdudes i s'ha notat certa devallada en l'activitat de la blogosfera catalana.

El motiu d'aquest post és analitzar fins a quin punt aquest anunci trobat en un portal de descàrregues torrent és un intent d'atacar a la nostra dignitat per mercadejar amb l'animadversió que hem causat les catalanes per culpa de la remaleïda súplica de competències dels nostres polítics.

Ara que en la política catalana es parla molt de si és important d'on vénen i on van els candidats, el primer que vaig pensar era si era rellevant que fos anomenat d'on era l'escarnida actriu. Si hagués trascendit l'orígen en el cas de ser aragonesa, madrilenya, gallega, asturiana o andalusa....

Jo crec que no. Si hi ha una nacionalitat donada a sofrir vexacions aquesta és la catalana. Les altres que conviuen a l'estat poden ser caricaturitzades, burlades, blasmades, criminalitzades, menystingudes, però la que, a més de tot això, és tractada amb un odi atàvic, aquesta és la catalana.

Com que no qüestionaré el fet que l'actriu es pot prestar al que vulgui vaig voler saber com de catalana era per alleujar la indignació. És el que té el nacionalisme excolent (segons els espanyols). Vaig donar una ullada als continguts i no vaig poder identificar cap tret diferencial català. Aquesta barcelonina de 19 anys parla un castellà sense accent. El que jo defineixo com a xarnego. L'única referència a la cultura catalana és quan li diuen d'acabar-se el bol de lleterades amb una torrada o -millor- amb "pan con tomate".

Ja més tranquil en comprovar que la noia era tan catalana com José Montilla, no vaig poder sentir pena per la cara de denigració que feia aquesta perruquera amb ambicions d'actriu porno en el 1r bukkake fet a l'Estat Espanyol. Jo li recomanaria que redrecés la seva carrera sota la tutela d'un director més sensible a les dignitats femenina i catalana com és en Conrad Son, pioner del cinema X català amb "Les Exxcursionistes calentes" i militant de la normalització sexual catalana amb el Saló del sexe en català. També ha dirigit pel·lícules per a prestigioses productores pornogràfiques internacionals com Private amb "Private Château" una trilogia d'argument tipus "Nissaga de poder" però amb cotxinades, que diu la Mireia. I rodada a l'espanyola Costa Brava!

Com a curiositat dir que el Grup Private Media té la seu a la St. Cugat del Vallès al número 22 de la carretera de Rubí. L'empresa va ser fundada a Estocolm (Suècia) el 1965 però va emigrar a terres catalanes a principis dels 90. Va ser la 1a empresa dedicata a l'entreteniment per a adults a cotitzar al Nasdaq (PRVT).

Aquelles que encara us preguntareu: "Com és un bukkake?"...Doncs literalment: "Una abassagadora pluja de lleterades". Acostant el concepte a la quotidianitat com ens va ensenyar la Mireia amb el tema de les revistes del cor, seria com un anunci d'Herbal Essences on l'orgasme no el té la dona i el xampú el posen els homes que participen en el gang bang onanista. El que portat a l'extrem per fetitxistes japonesos (els inventors d'aquesta curiosa pràctica sexual) resulta així (per fer-ho més suggerent els actors han estat omesos):


divendres, de juny 30, 2006

Me'n vaig a Paris!

Que hi anem la Laura i jo, tot un mes, i ja hi vàrem anar l'any passat, que l'any passat vàrem fer molta habitació habitació, i una cosa que m'agradava molt era obrir la finestra amansardada de l'apartament i recolçar-me a la barana per mirar el carrer, "Laura, vine i fes-li al 'carlitos' una dolcesa dolcesa d'aquelles, vaaaaaaaa", i la Laura venia i m'abaixava els pantalons i les calcetes i començava a llepar-me l'anus amb la punteta de la llengua, que només hem fregava amb la punteta, i cada vegada la movia amb mes velocitat, i després es girava cara al sostre i hem fregava amb la punteta de la llengua el clítoris, i jo mentres contemplava París des de la finestra amansardada, oberta de bat a bat, la finestra vull dir, les Tuileries mm, els Invalides mmmm, el Quartier Latin mmmm, i el Sena mmmmm, ple d'aigua sota els ponts mmmmmm, aigua dolça fregant els "quais" mmmmmmm, aigua que els enamorats solcaven amb la ma mmmmmmmm, aigua on alguna turista hi refrescava els llavis mmmmmmmm, aigua per ficar-hi un ditet mmmmmmmmm, i dos mmmmmmmmmm, i tres mmmmmmmmmmm, i... tot París era aigua dolça doolça doooooooooooolça!!!!

dimarts, de juny 20, 2006

Elogi de la poligàmia, per Hèctor Bofill

Lluny de decaure després de la sodomització estatutària, les reivindicacions aglutinades sota el moviment català d'alliberament nacional (en minúscules car no està organitzat com a tal) creixen.

Veiem com patriotes de pedra picada com Hèctor Bofill s'apunten a les tesis defensades des de fa poc per PPCC quant a l'alliberament total (social, sexual i nacional) del poble català, del Segura al Roselló i de Fraga a Maó:

L'ÚLTIM TABÚ SEXUAL QUE SUBSISTEIX A OCCIDENT: Elogi de la poligàmia (Hèctor Bofill)

Segons l'article, a on he comprat el diari potser deixo de poder-hi veure les portades que han alimentat les ànsies sexuals de generacions d'adolescents. Això entenen per tancar la bretxa digital? Abocar-nos a viure amb una mà al ratolí i l'altra a l'entrecuix? Em pregunto quins lobbies estan fent pressió perquè això passi...

Aquí ho deixo...

divendres, de juny 16, 2006

Aggaaaghhh...

Amb la Mireia farem fortuna en aquest blog...quina fantasia!...quin humor!...quina trempera!

Benvinguda!

Jo mai havia caigut en la dimensió onanista de les revistes del corazón i d'altres publicacions generalistes tipus suplements dominicals, etc...

Però crec que darrere d'això s'hi amaguen infinitat d'intimitats reprimides de les dones d'aquest i d'altres països. Només s'explica així l'alt índex de clientes de sexshops que resulten ser mestresses de casa.

Segur que durant molts anys, revistes com la que va fer excitar la Mireia -que val a dir-ho: la Mireia segur que s'excita per tot...perquè ho porta a flor de pell, i perquè pensa molt en la Laura...i perquè segur que porta un "pare nostre" sempre a sobre (dintre?)- han sigut l'avantguarda en tecnologia "digital" per a l'autosexe abans que arribés l'Internet.

El que més m'ha xocat del seu relat és que fins i tot tractant-se de la filla de l'Ansar i del seu maridet amb nom de crit d'orgasme escanyat li hagin vingut marranades al cap. Jo mai hauria...però si la Mireia algo té, és que obre les ments de la gent, expandeix els horitzons sexuals i trenca tabús.

A mi, un cognom com el d'Agag, que fins ara només m'hagués causat repulsió pel muntatge del seu casori i per l'estafa del PNTAVE(Pues No Tan Alta Velocidad Española)...ara m'evoca com deuria ser la nit de noces de la parella en qüestió, la 1a que van practicar el coit vaginal. Si són bons catòlics com és d'esperar, vaja...Tot i que amb lo progres que se'ls veu en aquesta foto no sé què pensar...



A aquestes alçades ja deveu saber quines són les trampes que fan aquesta gent de l'Obra a la seva llei sagrada...I és que si uns van ser prou llestos per ridiculitzar el neopuritanisme amb l'homenatje a una Laura -que no és la de la Mireia-. Uns altres van fer la versió reveladora del modus follandi d'aquests addictes del silici purificador: "Me Peto a Laura".

Prou fariseisme! Tot el sexe és normal!

PDs:

Si tinc un momentet us explicaré què m'evoquen a mi les revistes del cor. Les de la sala d'espera de la clínica odontològica. La de la Beatriz i el seu jefe.

Per cert...ara que ens hem posat un xic polítics...: a Misèries de Catalunya estan fent neteja -i de la bona...-. Després de l'Estatut haurem de començar a pensar a fer net -de veritat- de patriarques emmarats d'Espanya de casa nostra.

Voteu NO!

Hola!

Que soc la Mireia de ca la Mireia, i no se que es això on escric aquestes ratlles, però que el kimdonwhan ma convidat a escriure-hi i jo hi escric, que es veu que això es com un blog col·lectiu, dic jo, i que no se que explicar, mmmmm, ah sí, que una vegada hem vaig masturbar amb el Pronto, "Pronto, cambia el polvo por brillo" i jajaja i jijiji, que no!, que amb la revista Pronto vull dir, a un full de l'esquerra hi sortia la boda de la filla d'Aznar i a la dreta hi havia un anunci de desodorant per a homes amb un home aixís catxes en calçotets, i se li marcava el penis una mica inclinat, com si assenyalés cap al full on hi havia la filla d'Aznar, que era tota dents somrient i semblava mirar cap al penis, i l'Agag era al costat de la filla d'Aznar però mirant cap a un altre puesto, i la filla d'Aznar hem feia la impressió que era com Charles Chaplin quant feia vida normal, que no portava bigoti i semblava que li faltés alguna cosa, doncs que semblava que li faltés bigoti a la filla d'Aznar, i vaig riure imaginant-me-la camuflant el no-bigoti dins el pèl púbic del catxes del desodorant, com si se'n fes un de bigoti de pèl púbic, i ja llavors hem vaig llepar un dit però no va ser per girar cap full de la revista Pronto, i com que no se si aquest blog es per a tots els públics ara ve un bzbzbzbzbzbbzbzbzbz i això ja es com l'antic canal Plus divendres de matinada, per als no abonats, i ja està.

Mireia's day

Per molts anys, maca!




Aquest post és un homenatge a la blogger més misteriosa i fresca dels Països Catalans.

Moi la femme

Ahir vaig descobrir que un amic emprenedor ha parit una botiga per a la dona alliberada sexualment d'avui i de sempre.

Moi la femme, Filosofia eròtica femeninaCliqueu la imatge per anar-hi


Hi trobareu productes íntims per a dones, homes que es trasvesteixin i altres variants; I sereu ateses per obertes -però a la vegada discretes- dependentes que us assessoraran i ajudaran a perdre la vergonya amb vosaltres mateixes.

Us esperen al Carrer París 215 (vora Balmes) de la ciutat de Jean Clos Van Dam.

Cap a l'alliberament social, sexual i nacional!


PD: Fa poc que està en marxa...perdoneu-li que l'hagi fet en l'idioma dominant per 30 anys més amb aquest Estatut...

dilluns, de maig 08, 2006

Tot el sexe és normal

Així deia una vella cançó d'Inadaptats...

Aquest 1r post és per trencar el gel i declarar que en aquest espai de llibertat tot val (sempre que sigui consentit per les múltiples parts i, sobretot, amb la corresponent precaució higiènica); Com molt bé recomana el següent vídeo d'una campanya de conscienciació adreçada als gays:




Acabaré tergiversant una altra cançó d'inadaptats (Els folladors de Catalunya) que deia:

Promiscus Catalans,
llibertinatge al món!
Promiscus Catalans,
llibertinatge al món!

Escolteu l'original...és tot un himne.